La Generalitat vol poder decidir sobre l'elecció dels rectors i regular la contractació de professionals

Aquesta setmana a classe, hem tornat a rependre la qüestió de la descentralització de l'educació o, el que és el mateix, del grau d'autonomia que es dóna a l'institució educativa per prendre decisions.

En el laboratori d'avui, tocava parlar sobre la figura del director dins del centre educatiu i sobre el seu poder de decisió. En el nostre grup, hem proposat un sistema bastant descentralitzat on cada autonomia i més concretament cada localitat, pugui tenir competències en aquest àmbit.

Personalment, considero que el més adequat és que les decisions que afecten a tota la comunitat educativa puguin ser valorades i qüestionades per tots els agents implicats, ja que d'aquesta manera la construcció de la cultura, missió i visió d'aquell centre serà comuna i acceptada per tothom.

Per sorpresa meva, revisant el diari "El periódico", he trobat una notícia que em feia baixar del núvol.

Cataluña reclama el traspaso de la gobernanza universitaria

En aquest article, s'exposa breument, la intenció que té la Generalitat de reclamar al govern central l'adquisició de competències, a nivell de presa de decisions, de la Universitat (contractació de professionals, elecció del rectorat...). Castellà va explicar que "además de ser responsables de la financiación de la universidad, como ocurre ahora, las comunidades autónomas tendrán también las competencias sobre la gobernanza del sistema universitario".

Fins aquí tot sembla correcte, però si continuem llegint, observem com es plantegen la possibilitat de crear patronats de gestió universitària, fet que provocarà la supressió del sufragi universal, és a dir, el dret a decidir que tenim com a estudiants i professionals.

Quin sentit té que sigui un òrgan extern a la universitat qui decideixi sobre el funcionament i direcció de la mateixa? 

He decidit no quedar-me només amb el punt de vista exposat al "Periódico" i he cercat la mateixa notícia en d'altres diaris. 

Al diari "ABC", decideixen aprofitar la notícia per nombrar de nou la independència, hi ho fan amb el següent titular: "La universitat catalana vol independitzar-se". 

Finalment, al "País" es pregunten "¿Qui manarà a la Universitat?" i fan una reflexió força interessant. A més, aporta gran quantitat de comentaris fets per membres polítics que deixen molt clar quina és la posició i intenció d'aquests. Un clar exemple d'això serien les paraules de Castellà: “¿Quién es el propietario de la Universidad? Es de la sociedad, no de los miembros de los campus”. I jo em pregunto, no son els membres del campus part de la societat? Sent així, no es contradictori que tot el pes de l'elecció recaigui en el patronat? 

Des de la meva perspectiva és tracta només d'una estratègia per desvincular la universitat de la societat i de la realitat, per apropar-la als interessos polítics del moment. És lícit basar l'elecció d'un rector en un model competitiu? Quin tipus de societat volen? 

Encara avui dia, després de 4 anys d'universitat, sento molta molta distància entre rectorat, deganat... i estudiants. No vull ni imaginar-me la distància que existiria amb aquest futur model.

Amb aquest nou plantejament, hauré d'acceptar sense tan sols haver estat preguntada. Això és democràcia? Evidentment NO. 

Qualitat real?

Fa dues setmanes, vaig llegir al diari "El periódico" una notícia amb el següent titular: Las carreras dobles se disparan en busca de alumnos brillantes.
Al començar a llegir, el primer que em vaig trobar van ser aquestes dues frases:
- "La estrategia de captación de talentos también pretende aumentar las ayudas públicas".
- "Las universidades apuestan por las titulaciones 2x1 para ganar prestigio y hacer cantera".
No cal ser molt hàbit per adonar-se de l’intenció d’aquesta proposta, no obstant, no he pogut evitar plantejar-me la pregunta de quin és el rerefons d'aquesta proposta i quin impacte tindrà en el sistema educatiu.  

El cert és que no trobo una resposta, però si moltes preguntes. És la solució oferir més formació en un temps més reduït? Realment creuen que els hi donarà prestigi promocionar alumnes amb dobles titulacions? I el que és més important: Estaran oferint als estudiants de la formació necessària?

Jo crec que no. No podem oblidar que els beneficiaris d’aquesta formació seran persones reals i que estaran en les mans d’aquests alumnes.

No es poden prendre decisions sense tenir en compte la repercussió que tindran. Actualment, a Catalunya ja hi han universitats que ofereixen una doble titulació, però es tracta de excepcions justificades i amb sentit.

És cert que aquesta proposta captarà més estudiants, ja que actualment el que demana la societat és formar-se.

Arrel de tota aquesta reflexió interna, m’he plantejat una altre incògnita: estan els sistemes educatius massa o poc lligats als sistemes productius i les demandes de la societat?

Una cosa està clara i és l’intenció que té l’actual govern, i la LOMCE de posar en marxa una proposta on el seu concepte i percepció de “qualitat” siguin l’eix central del sistema educatiu.

Personalment, la paraula qualitat em fa pensar en processos productius i en l’eficiència dels treballadors. Per tant, seguint aquesta idea, potser si es troben lligats al sistema productiu. No obstant, no ho tinc del tot clar. Considero que actualment, l’educació, com a mínim la de l’estat Espanyol, no dóna resposta a les necessitats reals del món laboral. Un clar exemple d’això, seria l’enfocament que és té de la ESO.

Tot i així, no se fins a quin punt seria positiu vincular l’educació amb la producció, ja que potser cauríem en l’errada de “pervertir” l’educació reduint-la a interessos polítics i econòmics merament.

Escola pública o privada?

Sempre va bé començar una reflexió amb vinyetes, és una manera d'enganxar al lector i, a la vegada, de donar una pinzellada d'humor al que vindrà després. 

Abans d'introduir la reflexió, m'agradaria destacar la visió crítica que, totes les vinyetes, mostren envers l'escola pública. Com pot ser que posis al google: escola pública vs escola privada i que, tot el que surti, sigui negatiu? 

Avui, a classe una de les companyes que estan homologant el seu títol, ha fet la següent pregunta: "En España, que es mejor la escuela pública o la privada? ". 

La veritat és que, tal i com ha dit el Jordi, no hi ha una resposta vàlida. Suposo que és qüestió d'opinions i d'interessos. 

Tot i així, m'agradaria intentar respondre-la. La meva experiència ha estat sempre en escoles concertades i certament, no m'ha anat malament. Amb 16 anys, quan vaig decidir canviar d'escola per fer el Batxillerat, vaig estar dubtant entre escollir una escola pública o concertada. Finalment, el baix reconeixement que tenen les escoles públiques al meu poble (i crec que a molts més), em va fer decantar-me per anar a una escola privada. En aquell moment, no tenia cap tipus de coneixement pedagògic per jutjar una opció abans que una altre. 

Sent sincera, van ser els comentaris de companys/es, coneguts, professors... els que em van fer decantar-me per continuar en l'escola concertada. 

La pregunta de la nostra companya, m'ha fet venir ganes de pensar quines són les implicacions de cada opció i com, des de la societat és vista l'escola. 

A continuació, faré un breu llistat (partint de la concepció social que és té de cada opció) d'aspectes positius i negatius de cada alternativa. 

- Pública: 

Aspectes positius: Més autonomia, més dificultat per obtenir bons resultats... 

Aspectes negatius: menys seguiment, més llibertat, menys nivell educatiu, més diversitat cultural, més necessitats educatives mal solventades, més docents desmotivats... 

- Concertada o privada: 

Aspectes positius: més individualització, docents més qualificats... 

Aspectes negatius: menys autonomia de l'alumne, favoritismes en la contractació de docents, segregació, més facilitat per obtenir bones notes... 

Si us fixeu bé, molts dels aspectes que destaco, són contradictoris. Com pot ser l'escola pública un espai amb menys nivell educatiu i pel contrari, que els alumnes creguin que és més difícil aprovar en aquesta? 

Un cop fet el llistat, puc afirmar que m'ha semblat més fàcil omplir els aspectes positius en el cas de les escoles concertades o privades. Suposo que el context de crisi en que ens veiem immersos té molt a veure... No obstant, crec que no podem generalitzar ni catalogar l'escola pública com un espai menys vàlid per oferir una educació de qualitat. 

Per tant, la meva resposta és que a l'hora d'escollir una escola, hem de tenir en compte aspectes directament relacionats amb les necessitats dels alumnes i saber valorar quina és la millor opció, independentment de la titularitat del centre. 

El que si que és important, és que l'alumne senti que té el suport i acompanyament d'algú que el coneix i coneix les seves necessitats, cosa que actualment és cada cop més difícil. 

Peillon VS Wert

Transmetre informació de manera objectiva, no és tasca fàcil. Dilluns passat, alguns companys/es vam haver de comentar a la resta de la classe el que, la llei que haviem llegit prèviament, defensava.

En aquest cas, he volgut fer una aportació semblant. Pensant en l'exposició que hauran de fer la resta de companys sobre la LOMCE, vaig recordar que fa uns mesos, a França, també es va impulsar una nova reforma educativa.

Per tant, en aquesta ocasió, tractaré de comparar, breu i objectivament, la reforma de Vicent Peillon i de José Ignacio Wert.

En primer lloc, adjunto una imatge que resumeix les 25 mesures claus de la reforma educativa francesa i a continuació, faré un breu comentari.

El document del projecte de llei que aborda la reforma d'educació a França arriba ple de controvèrsies i la més singular és, sens dubte, la que afegirà mitja jornada més, -d'un màxim de tres hores i mitjana-, als quatre dies lectius ja existents durant la setmana. Els canvis es contemplen per als col·legis que abasten edats compreses entre dos i sis anys (écoles maternelles) i les posteriors fins als deu (écoles élémentaires).



D'aquesta manera l'horari escolar serà de 24 hores lectives setmanals però es reduirien les jornades amb la implantació d'un dia més que serà ben el dimecres al matí o bé el dissabte sota l'aprovació del director acadèmic dels serveis de l'educació.
« França és l'únic país del món que té una setmana escolar de quatre dies. La primera urgència és, per tant, instaurar una setmana normal » expressava en una xerrada amb els usuaris del periòdic Le Monde Christian Forestier, inspector general de l'educació nacional i un dels principals promotors d'aquesta reforma.En l'actualitat els dies lectius són els dilluns, dimarts, dijous i divendres, a causa de la reforma que es va dur a terme en 2008 sota el mandat de Nicolás Sarkozy. Això respon a una sèrie de canvis que es vénen produint des de l'any 1882, data en la qual tan sols el diumenge era dia de descans. Després i, després d'una sèrie de modificacions decisives en el sistema educatiu, es va acordar afegir com a dia festiu el dijous a més del diumenge. Aquesta situació va durar fins a 1969 quan les tardes dels dissabtes van quedar també lliures de classes reduint-se el nombre d'hores per setmana a 27 i finalment l'any 2008 el dissabte, el diumenge i el dijous van passar a ser també dies festius.
No obstant això, la reforma reposa sobre moltes altres propostes entre les quals cal destacar la intenció de donar una major importància a les escoles primàries amb la possibilitat d'incloure un professo suplementari en les classes. Reinstaurar el programa de pràctiques ofert als professors durant un any mentre reben la seva formació i que va ser derogat durant el govern de Sarkozy o també la inclusió de cursos d'idiomes a les escoles de caràcter obligatori.

Pel que fa a la llei impulsada pel ministre Wert, la podem resumir en les següents claus: 

- El govern tindrà més control 

- Exàmens a final de cada etapa educativa per obtenir la titulació i supresió de la selectivitat 

- Ajudes a centres que separen per sexes 

- Als 15 anys, la primera decisió. Un any menys d'ESO i un més de Batxillerat 

- Eliminació d'EPC (per provocar adoctrinament ideològic) 

- Model dual d'FP

- Pla de bilingüisme (anglés) 

- Estatut del docent 

- Reforma de la Universitat 

Podem trobar, de manera clara, grans diferències entre ambdues lleis. Els pilars que les sostenen i les motivacions que les impulsen són totalment diferents. Pel que fa a la reforma francesa, la inversió en educació és molt major i la responsabilitat educativa recau, principalment en l'etapa primaria. 

Pel contrari, la reforma Wert, té com a principals objectius la privatització de l'educació, la creació d'obstacles que dificultin la promoció escolar dels alumnes i l'accés a la Universitat per a persones amb un bon nivell adquisitiu.