Transmetre informació de manera objectiva, no és tasca fàcil. Dilluns passat, alguns companys/es vam haver de comentar a la resta de la classe el que, la llei que haviem llegit prèviament, defensava.
En aquest cas, he volgut fer una aportació semblant. Pensant en l'exposició que hauran de fer la resta de companys sobre la LOMCE, vaig recordar que fa uns mesos, a França, també es va impulsar una nova reforma educativa.
Per tant, en aquesta ocasió, tractaré de comparar, breu i objectivament, la reforma de Vicent Peillon i de José Ignacio Wert.
En primer lloc, adjunto una imatge que resumeix les 25 mesures claus de la reforma educativa francesa i a continuació, faré un breu comentari.
El document del projecte de llei que aborda la reforma
d'educació a França arriba ple de controvèrsies i la més singular és, sens
dubte, la que afegirà mitja jornada més, -d'un màxim de tres hores i mitjana-,
als quatre dies lectius ja existents durant la setmana. Els canvis es
contemplen per als col·legis que abasten edats compreses entre dos i sis anys (écoles
maternelles) i les posteriors fins als deu (écoles élémentaires).
D'aquesta manera l'horari escolar serà de 24 hores lectives setmanals però es reduirien les jornades amb la implantació d'un dia més que serà ben el dimecres al matí o bé el dissabte sota l'aprovació del director acadèmic dels serveis de l'educació.
« França és l'únic país del món que té una setmana escolar de quatre dies. La primera urgència és, per tant, instaurar una setmana normal » expressava en una xerrada amb els usuaris del periòdic Le Monde Christian Forestier, inspector general de l'educació nacional i un dels principals promotors d'aquesta reforma.En l'actualitat els dies lectius són els dilluns, dimarts, dijous i divendres, a causa de la reforma que es va dur a terme en 2008 sota el mandat de Nicolás Sarkozy. Això respon a una sèrie de canvis que es vénen produint des de l'any 1882, data en la qual tan sols el diumenge era dia de descans. Després i, després d'una sèrie de modificacions decisives en el sistema educatiu, es va acordar afegir com a dia festiu el dijous a més del diumenge. Aquesta situació va durar fins a 1969 quan les tardes dels dissabtes van quedar també lliures de classes reduint-se el nombre d'hores per setmana a 27 i finalment l'any 2008 el dissabte, el diumenge i el dijous van passar a ser també dies festius.
No obstant això, la reforma reposa sobre moltes altres propostes entre les quals cal destacar la intenció de donar una major importància a les escoles primàries amb la possibilitat d'incloure un professo suplementari en les classes. Reinstaurar el programa de pràctiques ofert als professors durant un any mentre reben la seva formació i que va ser derogat durant el govern de Sarkozy o també la inclusió de cursos d'idiomes a les escoles de caràcter obligatori.
D'aquesta manera l'horari escolar serà de 24 hores lectives setmanals però es reduirien les jornades amb la implantació d'un dia més que serà ben el dimecres al matí o bé el dissabte sota l'aprovació del director acadèmic dels serveis de l'educació.
« França és l'únic país del món que té una setmana escolar de quatre dies. La primera urgència és, per tant, instaurar una setmana normal » expressava en una xerrada amb els usuaris del periòdic Le Monde Christian Forestier, inspector general de l'educació nacional i un dels principals promotors d'aquesta reforma.En l'actualitat els dies lectius són els dilluns, dimarts, dijous i divendres, a causa de la reforma que es va dur a terme en 2008 sota el mandat de Nicolás Sarkozy. Això respon a una sèrie de canvis que es vénen produint des de l'any 1882, data en la qual tan sols el diumenge era dia de descans. Després i, després d'una sèrie de modificacions decisives en el sistema educatiu, es va acordar afegir com a dia festiu el dijous a més del diumenge. Aquesta situació va durar fins a 1969 quan les tardes dels dissabtes van quedar també lliures de classes reduint-se el nombre d'hores per setmana a 27 i finalment l'any 2008 el dissabte, el diumenge i el dijous van passar a ser també dies festius.
No obstant això, la reforma reposa sobre moltes altres propostes entre les quals cal destacar la intenció de donar una major importància a les escoles primàries amb la possibilitat d'incloure un professo suplementari en les classes. Reinstaurar el programa de pràctiques ofert als professors durant un any mentre reben la seva formació i que va ser derogat durant el govern de Sarkozy o també la inclusió de cursos d'idiomes a les escoles de caràcter obligatori.
Pel que fa a la llei impulsada pel ministre Wert, la podem resumir en les següents claus:
- El govern tindrà més control
- Exàmens a final de cada etapa educativa per obtenir la titulació i supresió de la selectivitat
- Ajudes a centres que separen per sexes
- Als 15 anys, la primera decisió. Un any menys d'ESO i un més de Batxillerat
- Eliminació d'EPC (per provocar adoctrinament ideològic)
- Model dual d'FP
- Pla de bilingüisme (anglés)
- Estatut del docent
- Reforma de la Universitat
Podem trobar, de manera clara, grans diferències entre ambdues lleis. Els pilars que les sostenen i les motivacions que les impulsen són totalment diferents. Pel que fa a la reforma francesa, la inversió en educació és molt major i la responsabilitat educativa recau, principalment en l'etapa primaria.
Pel contrari, la reforma Wert, té com a principals objectius la privatització de l'educació, la creació d'obstacles que dificultin la promoció escolar dels alumnes i l'accés a la Universitat per a persones amb un bon nivell adquisitiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario