Aquesta setmana a classe, hem tornat a rependre la qüestió de la descentralització de l'educació o, el que és el mateix, del grau d'autonomia que es dóna a l'institució educativa per prendre decisions.
En el laboratori d'avui, tocava parlar sobre la figura del director dins del centre educatiu i sobre el seu poder de decisió. En el nostre grup, hem proposat un sistema bastant descentralitzat on cada autonomia i més concretament cada localitat, pugui tenir competències en aquest àmbit.
Personalment, considero que el més adequat és que les decisions que afecten a tota la comunitat educativa puguin ser valorades i qüestionades per tots els agents implicats, ja que d'aquesta manera la construcció de la cultura, missió i visió d'aquell centre serà comuna i acceptada per tothom.
Per sorpresa meva, revisant el diari "El periódico", he trobat una notícia que em feia baixar del núvol.
En aquest article, s'exposa breument, la intenció que té la Generalitat de reclamar al govern central l'adquisició de competències, a nivell de presa de decisions, de la Universitat (contractació de professionals, elecció del rectorat...). Castellà va explicar que "además de ser responsables de la financiación de la universidad, como ocurre ahora, las comunidades autónomas tendrán también las competencias sobre la gobernanza del sistema universitario".
Fins aquí tot sembla correcte, però si continuem llegint, observem com es plantegen la possibilitat de crear patronats de gestió universitària, fet que provocarà la supressió del sufragi universal, és a dir, el dret a decidir que tenim com a estudiants i professionals.
Quin sentit té que sigui un òrgan extern a la universitat qui decideixi sobre el funcionament i direcció de la mateixa?
He decidit no quedar-me només amb el punt de vista exposat al "Periódico" i he cercat la mateixa notícia en d'altres diaris.
Al diari "ABC", decideixen aprofitar la notícia per nombrar de nou la independència, hi ho fan amb el següent titular: "La universitat catalana vol independitzar-se".
Finalment, al "País" es pregunten "¿Qui manarà a la Universitat?" i fan una reflexió força interessant. A més, aporta gran quantitat de comentaris fets per membres polítics que deixen molt clar quina és la posició i intenció d'aquests. Un clar exemple d'això serien les paraules de Castellà: “¿Quién es el propietario de la Universidad? Es de la sociedad, no de los miembros de los campus”. I jo em pregunto, no son els membres del campus part de la societat? Sent així, no es contradictori que tot el pes de l'elecció recaigui en el patronat?
Des de la meva perspectiva és tracta només d'una estratègia per desvincular la universitat de la societat i de la realitat, per apropar-la als interessos polítics del moment. És lícit basar l'elecció d'un rector en un model competitiu? Quin tipus de societat volen?
Encara avui dia, després de 4 anys d'universitat, sento molta molta distància entre rectorat, deganat... i estudiants. No vull ni imaginar-me la distància que existiria amb aquest futur model.
Amb aquest nou plantejament, hauré d'acceptar sense tan sols haver estat preguntada. Això és democràcia? Evidentment NO.
No hay comentarios:
Publicar un comentario