Qualitat real?

Fa dues setmanes, vaig llegir al diari "El periódico" una notícia amb el següent titular: Las carreras dobles se disparan en busca de alumnos brillantes.
Al començar a llegir, el primer que em vaig trobar van ser aquestes dues frases:
- "La estrategia de captación de talentos también pretende aumentar las ayudas públicas".
- "Las universidades apuestan por las titulaciones 2x1 para ganar prestigio y hacer cantera".
No cal ser molt hàbit per adonar-se de l’intenció d’aquesta proposta, no obstant, no he pogut evitar plantejar-me la pregunta de quin és el rerefons d'aquesta proposta i quin impacte tindrà en el sistema educatiu.  

El cert és que no trobo una resposta, però si moltes preguntes. És la solució oferir més formació en un temps més reduït? Realment creuen que els hi donarà prestigi promocionar alumnes amb dobles titulacions? I el que és més important: Estaran oferint als estudiants de la formació necessària?

Jo crec que no. No podem oblidar que els beneficiaris d’aquesta formació seran persones reals i que estaran en les mans d’aquests alumnes.

No es poden prendre decisions sense tenir en compte la repercussió que tindran. Actualment, a Catalunya ja hi han universitats que ofereixen una doble titulació, però es tracta de excepcions justificades i amb sentit.

És cert que aquesta proposta captarà més estudiants, ja que actualment el que demana la societat és formar-se.

Arrel de tota aquesta reflexió interna, m’he plantejat una altre incògnita: estan els sistemes educatius massa o poc lligats als sistemes productius i les demandes de la societat?

Una cosa està clara i és l’intenció que té l’actual govern, i la LOMCE de posar en marxa una proposta on el seu concepte i percepció de “qualitat” siguin l’eix central del sistema educatiu.

Personalment, la paraula qualitat em fa pensar en processos productius i en l’eficiència dels treballadors. Per tant, seguint aquesta idea, potser si es troben lligats al sistema productiu. No obstant, no ho tinc del tot clar. Considero que actualment, l’educació, com a mínim la de l’estat Espanyol, no dóna resposta a les necessitats reals del món laboral. Un clar exemple d’això, seria l’enfocament que és té de la ESO.

Tot i així, no se fins a quin punt seria positiu vincular l’educació amb la producció, ja que potser cauríem en l’errada de “pervertir” l’educació reduint-la a interessos polítics i econòmics merament.