Comprensió lectora

Avui, buscant informació sobre l'informe PISA, he trobat un estudi que desconeixia per complet. M'ha semblat interessant dedicar aquesta entrada a la comparació entre resultats obtinguts en les proves PIRLS i PISA. 

PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study), és un estudi de l'Associació per l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA). 

PIRLS 2011 és el tercer estudi internacional després de PIRLS 2001 i 2006. Aquest, mesura les tendencies en el rendiment en comprensió lectora dels alumnes de 4t curs d'Educació Primària (9-10 anys). Participen aproximadament uns 50 països, entre ells Espanya. 

L'edició de 2011 de PIRLS segueix exactament les mateixes pautes que l'edicició del 2006, però hi ha una circumstància que ho distingeix de manera notòria. En 2011, PIRLS coincideix amb l'estudi TIMSS (Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències) que duu a terme també la IEA, en aquest cas sobre les competències matemàtiques i en ciències de l'alumnat de 4º curs d'Educació Primària. El Ministeri d'Educació, en coordinació amb les autoritats autonòmiques, va decidir participar també en TIMSS, com una gran part dels països participants. Així, l'aplicació de les dues proves sobre una mateixa mostra d'alumnes, permetrà obtenir una fotografia més completa i rica de l'estat d'aquests aprenentatges bàsics en l'alumnat de 4º d'Educació Primària.

En la primavera de 2010 es va realitzar l'estudi pilot de tots dos estudis, que a Espanya s'ha dut a terme sobre una mostra de 40 centres i 1.365 alumnes, seleccionada de forma aleatòria entre els centres de les comunitats de Castella-la Manxa i Extremadura. L'estudi principal s'ha realitzat entre els mesos de març i abril de 2011. En ell han participat 152 col·legis que imparteixen Educació Primària, 199 grups de classe, 201 professors i 4.291 alumnes. Les taxes de participació han estat àmpliament satisfactòries, superant el 97 per cent d'alumnes, el 96 de professors i directors i el 90 per cent de les famílies. Després de l'aplicació de les proves, al maig−juny es va realitzar la correcció de les preguntes obertes i en els mesos següents, es van codificar i van gravar les dades, de manera que a la fi de juliol van ser enviats les bases de dades al centre d'anàlisi internacional. 

Els països amb un rendiment més elevat són Hong Kong (571), Russia (568) i Finlandia (568). Espanya, es troba molt per sota d'aquests resultats (513). 

Pel que fa als resultats obtinguts en comprensió lectora, segons l'informe PISA (2009), els resultats no varien gaire. Els països amb un promig més elvat son són Shanghái-China (556), Corea del Sur (539), Finlandia (536), Canadá (524) y Japón (520).

Espanya obté una puntuació mitja de 481 punts. Ocupa la posició 25 entre els 33 països de la OCDE. 

Les CCAA amb millors resultats són Castella i lleó (503), Madrid (503), la Rioja (498) i Catalunya (498). Les 2 primeres tenen la mateixa puntuació que Noruega, que ocupa el lloc número 9 dins la OCDE. 

Les CCAA amb ìtjor puntuació són Andalusia (461), Balears (457) i Canaries (448). 

30 anys enrere . . . 1983?

Avui, mirant el diari he trobat dos notícies que m'han cridat força l'atenció i que a més, tenen relació amb la conferència de dimecres passat. 

En acabar la conferència, l'Enric ens comentava com la situació actual podia anar 30 anys enrere si les polítiques socials, econòmiques i educatives continuaven en la mateixa direcció. Doncs bé, avui al diari el país, llegia el següent titular: 

"Irene Rigau descarta construir nuevas escuelas en los próximos 10 años". 

D'aquest artícle, m'agradaria destacar el següent paràgraf: 

"La imposibilidad económica de construir nuevas escuelas choca con el aumento de alumnos en primaria y secundaria que se espera para los próximos años. Rigau ya aseguró que las estadísticas apuntan a un crecimiento continuo de estudiantes hasta el curso 2023-2024. Para cubrir esta demanda habrá que recurrir a los módulos prefabricados —los barracones, que el curso próximo crecerán después de dos años de descenso—, que resultan más baratos, o incluso al reciclaje de edificios municipales o de escuelas cerradas". 

La pregunta és: estem preparats per ensenyar i aprendre en condicions totalment desfavorables o inadequades? Jo crec que no. Durant els últims anys, les polítiques i els polítics han donat més importància a coses efímeres i poc significatives i no han vetllat per una qualitat REAL del sistema educatiu. Indubtablement, l'evolució demogràfica no para i els alumnes continuen augmentant i no crec que la solució pasi per proporcionar barracons. 

Per altra banda, m'agradaria parlar d'una altre notícia que a més de ser impactant i molt trista,   guarda relació amb el que he parlat fins ara. El titular diu així "Dos estudiantes senegaleses se inmolan en una universidad en Dakar". El motiu de calar-se foc va ser el fet que el rectorat els hi negués la matriculació al considerar que no complien amb els criteris exigits per a poder ser admesos. 

Sent sincera, desconec el funcionament de l'educació a l'Àfrica, no obstant, soc conscient de que allà l'educació està a l'abast d'alguns afortunats que han nascut en famílies empoderades. Una evidència d'això és el comentari que el rector de la UCAD va fer sobre aquest fet: "Lo que exigen los estudiantes no es un derecho sino un favor". 

Fins ara, als països "desenvolupats" l'educació és un dret al que tots els infants hi tenen accés. Arribarem a qüestionar-nos fins i tot, aquesta llei universal? 

És realment fiable l'informe PISA?

M'agradaria destinar aquesta entrada a compartir amb vosaltres una lectura que he fet y que m'ha semblat prou interessant. L'article del qual parlo és: "La competencia científica y su evaluación. Análisis de las pruebas estandarizadas de PISA", on es presenten els resultats d'una investigació desenvolupada en el marc del Projecte I+D: “La Evaluación Educativa de los Aprendizajes de Segundo Orden, Aprender cómo Aprender, Análisis de Proyectos Internacionales y Experimentación de Estrategias Alternativas”, finançat pel Ministeri d'Educació Y Ciència. 

El programa PISA, dirigit per la OCDE, es basa en l'anàlisi del rendiment dels estudiants a partir de proves estandarditzades que es realitzen cada tres anys i que tenen com a finalitat valorar les competències assolides per alumnes de 15 anys, a nivell internacional. 
Aquesta avaluació, es centra principalment en l'assoliment de coneixements, capacitats i actituds que un estudiant ha d'activar per donar resposta a un problema. 
Això implica, doncs, que els alumnes hagin d'interaccionar amb una realitat concreta i que l'aprenentatge no es basi únicament en la memorització de conceptes. 
El projecte d'I+D, ha realitzat un anàlisi de les proves alliberades per PISA corresponents als anys 200-2006. Els resultats conclouen que aquestes proves demanden principalment capacitats científiques de baixa complexitat. 
Per tant, consideren que "se debería potenciar una aproximación más holística e interdisciplinar a las competencias, pues encontramos una falta de correspondencia entre el concepto de competencia que plantea DESECO (2002) y el que plantea PISA (OCDE, 2006), que tiende a atomizarla adoptando un enfoque analítico y a fragmentarla en disciplinas, capacidades, habilidades y destrezas según hemos analizado". 

Resumint, el que l'article planteja és un estudi que tingui en compte altres indicadors com són la motivació, els aspectes socials i ètics y que no es centri únicament en l'avaluació de capacitats, que a més al ser valorades individualment, semblen no mostrar el grau d'adquisició de competències a l'escola. 

A l'entrada anterior que vaig fer al blog, em plantejava la necessitat de combinar la teoria amb la pràctica. Mirant alguns dels informes PISA me adonat que no es contempla aquesta part més pràctica o de contacte amb la realitat. Per tant, em qüestiono si es tracta d'una omissió d'aquesta part de l'educació o d'una falta de dades per poder analitzar-ho. 

A l'hora també em plantejo si es pot saber si un alumne ha adquirit o no una competència mitjançant un exàmen on l'únic marge de demostració és un full de paper i un boli. 

Finalment, em plantejo al pregunta de: qui redacta les proves de l'informe PISA? Com pot ser que a Corea, a Canada i a Espanya, contextos totalment diferents, s'evaluin les mateixes coses i de la mateixa manera? 

Em sembla poc realista. Crec que tal i com està plantejat actualment l'informe PISA, l'única cosa que pot aportar és l'aument de la competitivitat entre països. 

Pensant en això últim, m'he enrecordat d'una anècdota que crec que es prou significativa. Actulament, estic realitzant les meves pràctiques de Pedagogia a una UEC. Aquest any, totes les UECs de Catalunya han quedat fora de les proves de competències bàsiques. L'excusa política no us la donaré perquè ni la conec ni la crec, però us diré el que jo penso: es preten excloure a uns alumnes que són fruit del nostre sistema educatiu (si, el nostre) per, de cara a la societat, demostrar que tenim un bon nivell... 

Competència social i cívica, la solució per ser bons ciutadans?

Ja he començat a la meva nova escola. En general estic content, els companys i companyes són simpàtic i els i les mestres m'ajuden a integrar-me al centre. Em costa entendre les assignatures... sobretot la de ciutadania... per a què me servirà a mi conèixer la constitució? 

L'altre dia a classe, se'ns va plantejar una pregunta realment interessant: s'està deixant de donar importància al coneixement per donar pas a la pràctica? 

Des de la meva perspectiva, el sistema educatiu actual ha deixat de ser exigent en quant a continguts teòrics. Parlant amb els meus pares, me'n adono de que amb 12 anys teníen més cultura general que jo amb 20. Suposo que forma part de l'experiència i de la motxilla que porten a l'esquena. No obstant, penso que un element clau és el tipus de societat on van rebre la seva educació. Antigament, el coneixement estava a l'abast de persones privilegiades, per tant, el fet de tenir un espai, com és l'escola, per poder aprendre i retenir tota aquesta informació tenia molta importància. 

Actualment, la nostra societat ens facilita molt l'accés al coneixement i això provoca un canvi en la manera d'aprendre. 

Tal i com Bauman explica al seu llibre: "Els reptes de l'educació en la modernitat líquida", la societat es troba en canvis constants i el que aprenem avui potser demà ha canviat. A més, el món globalitzat al que vivim, posa al nostre abast tota la informació que desitgem, per tant, jo em pregunto: no té més importància formar als alumnes per a saber buscar i seleccionar aquesta informació? Per ser competents? El vertader repte, des de la meva perspectiva és desenvolupar el pensament crític i de la capacitat d'aprendre a partir d'aquest. 

Per tant, considero que potser plantejar competències bàsiques no sigui tant equivoc. 

Tot i així, sóc conscient de que introduir un canvi de paraula com és "competència", buscant un canvi educatiu, però mantenint les mateixes estratègies i recursos educatius és totalment paradòjic i inadmissible. 

Les competències seran útils, únicament, si es combina la teoria amb la pràctica, és a dir, si ajudem a que els alumnes entenguin i coneguin la utilitat d'allò que aprenen dins de l'aula. 

Per tant, per a mi, l'èxit de l'educació és resumeix en la següent fórmula: Teoria + Realitat = competència 

Arrel d'aquí, em pregunto: És capaç un alumne d'actuar de manera cívica sense posseir coneixements referits a drets humans, lleis o democràcia? O el que és el mateix, és capaç de ser un bon ciutadà sense haver estudiat els drets humans? 

La meva experiència personal, em serveix d'evidència per a respondre que sí.  

Per introduir la meva reflexió, m'agradaria que visualitzéssiu el següent vídeo:

Idíl·lic, oi?

Quan jo estudiava no existia cap competència cívica i pel contrari, el meu dia a dia m'ha ajudat a aprendre i entendre la importància de ser una persona que tot i ser un element individual, ha de conviure dins d'una societat plena de diversitat. Totes les "normes de convivència" que he aprés han estat fruit de la interacció amb altres persones i entorns. A més, he tingut la sort de créixer dins d'una família on des de ben petita se m'han inculcat determinats valors que m'han ajudat a crear el meu propi concepte de ciutadania i civisme.  

Tot i així, si se'm preguntes si és necessari contemplar dins del currículum escolar el desenvolupament d'aquesta competència, respondria que sí. L'escola pot ser i és un agent educatiu molt preparat i amb moltes possibilitats per fomentar el compromís i civisme. 

No obstant, no considero que el plantejament sigui el més idoni. Un alumne ha d'experimentar, ha d'entrar en contacte amb el món i poder experimentar situacions de conflicte on es vegi obligat a aprendre tot el que des d'aquesta assignatura es proposa. 

Considero que l'escola hauria de ser un agent que possibilites el contacte de l'alumne amb la societat, que dissenyés activitats d'implicació social, o projectes que posessin en situació a l'alumne. 

De totes les experiències viscudes per part dels alumnes, es podrien començar a treballar tots els conceptes o idees que es consideressin interessants. D'aquesta manera, l'alumne s'implicaria en el coneixement i podria concretar-ho en la seva pròpia experiència o la dels seus companys. 

Per exemple: 

Imaginem una escola que dissenya una activitat on els alumnes de primer de la ESO, han d'ajudar  a persones immigrants en el seu procés d'alfabetització? 

Quan cada alumne expliqués a la resta de companys i companyes la seva pròpia experiència, compartiria aspectes positius i negatius, conflictes... i això donaria peu a treballar molts valors i idees relacionades amb la ciutadania. 

A més, es treballarien de manera transversal competències com la comunicativa o la lingüística. 

Per tant la meva proposta és que la competència social i cívica no sigui tractada com a element puntual i independent sinó transversal. Treballar-la des de cada assignatura, ajudaria a que els alumnes entenguessin la responsabilitat que tenen i a més, fossin conscients de que ells també tenen moltes coses que aportar. 

Podríem eliminar l'eterna pregunta que els alumnes ens fan a classe de mates, català...: I esto para que me va a servir? 

I tindríem una gran resposta: per a poder ajudar a altres personas. 

Des de la meva perspectiva tot té més repercussió personal si estem implicats en el que fem. 

Per finalitzar, m'agradaria deixar un vídeo on s'explica en què consisteix l'Aprenentatge Servei, metodologia amb la que estic molt relacionada des del primer curs de carrera i que crec que pot ser molt adequada per treballar en la línia del que proposo.