Avui,
mirant el diari he trobat dos notícies que m'han cridat força l'atenció i que a
més, tenen relació amb la conferència de dimecres passat.
En acabar
la conferència, l'Enric ens comentava com la situació actual podia anar 30 anys
enrere si les polítiques socials, econòmiques i educatives continuaven en la
mateixa direcció. Doncs bé, avui al diari el país, llegia el següent titular:
D'aquest
artícle, m'agradaria destacar el següent paràgraf:
"La imposibilidad económica de construir
nuevas escuelas choca con el aumento de
alumnos en primaria y secundaria que se espera para los próximos años. Rigau ya
aseguró que las estadísticas apuntan a un crecimiento continuo de estudiantes
hasta el curso 2023-2024. Para cubrir esta demanda habrá que recurrir a los
módulos prefabricados —los barracones, que el curso próximo crecerán después de
dos años de descenso—, que resultan más baratos, o incluso al reciclaje de
edificios municipales o de escuelas cerradas".
La pregunta és: estem preparats per ensenyar i aprendre en condicions totalment desfavorables
o inadequades? Jo crec que no. Durant els últims anys, les polítiques i els
polítics han donat més importància a coses efímeres i poc significatives i no
han vetllat per una qualitat REAL del sistema educatiu. Indubtablement,
l'evolució demogràfica no para i els alumnes continuen augmentant i no crec que
la solució pasi per proporcionar barracons.
Per altra
banda, m'agradaria parlar d'una altre notícia que a més de ser impactant i molt
trista, guarda relació amb el que he parlat fins ara. El titular diu
així "Dos estudiantes senegaleses se
inmolan en una universidad en Dakar". El motiu de calar-se foc va ser
el fet que el rectorat els hi negués la matriculació al considerar que no
complien amb els criteris exigits per a poder ser admesos.
Sent
sincera, desconec el funcionament de l'educació a l'Àfrica, no obstant, soc
conscient de que allà l'educació està a l'abast d'alguns afortunats que han
nascut en famílies empoderades. Una evidència d'això és el comentari que el
rector de la UCAD va fer sobre aquest fet: "Lo
que exigen los estudiantes no es un derecho sino un favor".
Fins ara, als països "desenvolupats" l'educació és
un dret al que tots els infants hi tenen accés. Arribarem a qüestionar-nos fins
i tot, aquesta llei universal?
No hay comentarios:
Publicar un comentario