Cada vegada se senten més veus crítiques amb el sistema educatiu del nostre país. Aquestes veus, l'acusen de baixar cada cop més el nivell d'exigència envers els alumnes. Doncs bé, l'altre dia llegint una notícia al diari, em vaig veure en l'obligació de reflexionar sobre les conseqüències de l'absència o abús de pressió dins del sistema educatiu. La notícia, narrava una situació molt greu: Dos adolescents es suïciden a Xina al no acabar els seus deures.Com pot ser que un alumne arribi al suïcidi per no acabar els deures?
A Catalunya, què passava quan no fèiem els deures pel dia acordat? Potser obteníem un càstig o una nota a l'agenda que ens servia com a consolació o "neteja" de consciència: ja havíem pagat per allò mal fet.
No podem oblidar que aquest fet es troba molt lligat a la concepció que es té socialment sobre l'educació i la utilitat o objectius que a aquesta se li donen.
Xina és un país on històricament la pressió rebuda en tots els àmbits de la vida (escola, treball, família...) defineix les actuacions portades a terme. És cert, que la percepció que tenim des dels països occidentals sobre les societats orientals és la de que els seus ciutadans funcionen com a robots i es limiten a obeir.
Sense conèixer en detall el funcionament del sistema educatiu Xinès, puc deduir que s'exerceix un control sobre els alumnes excessiu, el qual comporta un alt nivell d'estrès i de frustració, sobretot pels alumnes que tenen més dificultats. El fet de que un alumne pugui recòrrer al suïcidi, indica una falta de comprensió i de valor envers el seu esforç, no tots podem arribar a un mateix punt.
Des del meu punt de vista, el sistema educatiu, arriba a uns límits extrems, on la competició és l'eix transversal de l'educació.
Fa anys, ens van posar un documental a la universitat on es veien imatges realment impactants, com la d'un grup d'alumnes de 9 anys que dormien dins del centre i que no podien marxar al llit fins que no obtinguessin un 10 a L'examen de matemàtiques. Els alumnes repetien l'examen un cop rere un altre fins que, després de la correció del mestre, obtenien la nota màxima. Van haver alumnes que van marxar al llit a la una del matí.
Altre característica de la societat oriental és la implicació que les famílies té en l'educació dels fills. La reputació d'una família va lligada a l'èxit dels seus fills. Les mares, poden arribar a acompanyar als alumnes dins de la classe durant el seu procés d'aprenentatge.
A Espanya, en canvi, això es gairebé impensable. Les exigències del món laboral desvinculen cada vegada més als pares de l'escola i de l'aprenentatge dels seus fills, delegant en el professorat la tasca d'educar.
No obstant, considero que aquesta situació provoca que el nostre sistema es trobi molt més "conscienciat" i presenti més elements pedagògics que permeten entendre la globalitat de cada alumne i donar una resposta a les seves necessitats.
No podem oblidar que aquest fet es troba molt lligat a la concepció que es té socialment sobre l'educació i la utilitat o objectius que a aquesta se li donen.
Xina és un país on històricament la pressió rebuda en tots els àmbits de la vida (escola, treball, família...) defineix les actuacions portades a terme. És cert, que la percepció que tenim des dels països occidentals sobre les societats orientals és la de que els seus ciutadans funcionen com a robots i es limiten a obeir.
Sense conèixer en detall el funcionament del sistema educatiu Xinès, puc deduir que s'exerceix un control sobre els alumnes excessiu, el qual comporta un alt nivell d'estrès i de frustració, sobretot pels alumnes que tenen més dificultats. El fet de que un alumne pugui recòrrer al suïcidi, indica una falta de comprensió i de valor envers el seu esforç, no tots podem arribar a un mateix punt.
Des del meu punt de vista, el sistema educatiu, arriba a uns límits extrems, on la competició és l'eix transversal de l'educació.
Fa anys, ens van posar un documental a la universitat on es veien imatges realment impactants, com la d'un grup d'alumnes de 9 anys que dormien dins del centre i que no podien marxar al llit fins que no obtinguessin un 10 a L'examen de matemàtiques. Els alumnes repetien l'examen un cop rere un altre fins que, després de la correció del mestre, obtenien la nota màxima. Van haver alumnes que van marxar al llit a la una del matí.
Altre característica de la societat oriental és la implicació que les famílies té en l'educació dels fills. La reputació d'una família va lligada a l'èxit dels seus fills. Les mares, poden arribar a acompanyar als alumnes dins de la classe durant el seu procés d'aprenentatge.
A Espanya, en canvi, això es gairebé impensable. Les exigències del món laboral desvinculen cada vegada més als pares de l'escola i de l'aprenentatge dels seus fills, delegant en el professorat la tasca d'educar.
No obstant, considero que aquesta situació provoca que el nostre sistema es trobi molt més "conscienciat" i presenti més elements pedagògics que permeten entendre la globalitat de cada alumne i donar una resposta a les seves necessitats.
Tot i així, en ocasions, aquesta situació de respecte i comprensió envers la situació de l'infant o jove, provoca que a vegades les exigències siguin escasses, fet que motiva una falta d'interès i de responsabilitat per part dels alumnes. No tot si val, i en ocasions aquesta és la percepció que els alumnes en poden tenir.
No obstant, considero que el model ideal no es trobaria ni en un extrem ni en l'altre. No recolzo una educació basada en la pressió, però tampoc en la permissió. Trobo que el més adequat es trobar l'equilibri entre aquests dos sistemes i ajudar a l'alumne a valorar l'educació.
No obstant, considero que el model ideal no es trobaria ni en un extrem ni en l'altre. No recolzo una educació basada en la pressió, però tampoc en la permissió. Trobo que el més adequat es trobar l'equilibri entre aquests dos sistemes i ajudar a l'alumne a valorar l'educació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario